• CALDERES D'OLI TERMIC



    Utilitzades a zones on el subministre de gas natural, gasoil o fuel-oil és fàcil.



    Realitzen un calentament d'oli tèrmico en circuit tancat.



    Proporcionen calor per convecció a màquines consumidores dins d'un procés productiu.
  • CALDERES ELECTRIQUES



    Aporten calor mitjançant resistències elèctriques de molt baixa densitat.



    Rendiment del 100% de l'energia consumida.
  • CALDERES DE RECUPERACIO



    Utilitzades a instal·lacions de cogeneració.



    Aprofiten la calor latent en els gasos de combustió de motors, turbines, incineradores, oxidadors térmics,...
  • BESCANVIADORS



    - Vaporitzador: utilizat per petits consums de vapor a instal·lacions d'oli tèrmic.



    - Interacumulador aigua calenta: diposit d'aigua calenta sanitària a instal·lacions de fluid tèrmic.



    - Bescanviador oli-oli: calentament d'olis vegetals amb oli tèrmic.

El nostre tercer aniversari

Fa tres anys, publicàvem el primer blog en google.

Després d’aquest lapsus de temps, hem sigut objecte d’estudi juntament amb altres empreses, hem rebut algunes consultes i esperem haver aportat informació sobre la tecnologia que desenvolupem, punts de vista tècnics i haver ajudat a decidir sobre la conveniència o no del seu ús en els projectes d’inversió dels responsables de plantes.

Per part nostra, agraïm les visites a la nostra pàgina i els comentaris rebuts dels lectors.

PIROBLOC nascuda en el sector secundari amb una clara orientació al mercat nacional i extranger, usa aquesta i altres eines a disposició de tots avui dia, per a continuar traspassant coneixement i tecnología a tot el que vulgui continuar llegint-nos.

Esperem poder seguir comptant amb vostè i amb les seves consultes per millorar i créixer en tots els sectors industrials en els que la nostra llarga experiència ens aval.la. Llegir més!

Elecció del combustible per al seu procés

A l’inici de la seva activitat o durant la mateixa, una empresa ha d’escollir amb quin combustible treballar en els seus procesos i moltes altres estan supeditades al subministrament que tenen a disposició.

Els factors que incideixen en l’elecció del combustible varien segons el punt de vista des del qual s’estudien:
  • La disponibilitat a la zona.
  • La inversió inicial a realitzar:
    • Preu del cremador, sent el més car el cremador mixte (apte per a cremar 2 o més combustibles), el de fuel-oil (fuel pessat); el de gas i per últim el de gasoil.
    • El cost de la línia de subministrament fins el peu del cremador, els dipòsits necessaris, mesures de seguretat, etc. té més incidència en el punt inicial de la inversió; molta més que el preu del cremador que s’amortitza ràpidament.
  • El consum estimat derivat de l’activitat: L’elecció en aquest cas, pot dependre de les hores de procés i la necessitat calorífica del mateix. L’ideal és fer una comparació per unitat de potència calorífica com kilocalories o thermies (1000 kcal) necessàries en el seu procés: El producte de la seva multiplicació pel PCI de cada combustible i pel cost del kg, litre o m3 de cadascun, us donarà el cost per thermia i per tant una idea més clara de què combustible escollir. En la següent taula apareixen els PCI’s dels combustibles convencionals més corrents:
Tipus de combustible Poder calorífic
Inferior Superior
Gas Natural 9.270 kcal/m3
Gasos liquats de petroli
Propà comercial
11.082 Kcal/Kg
12.052 Kcal/Kg.
Metà 5.500 kcal/m3
Butà comercial 10.938 Kcal/Kg 11.867Kcal/Kg.
Gasoil tipus C 10.100 kcal/kg
Biodiesel Depén de la seva composició
Fuel oil 9.400 kcal/kg

Com pot consultar-se en el següent web sobre gasos liquts de petroli, i de manera aproximada, 1 Kg. de propà equival a l’energia proporcionada per:
1,24 m³ de gas natural;
1,20 lt. de fuel-oíl;
3 m³ de gas ciutat;
1,30 lt. de gasoíl;
3 a 6 Kg. de llenya (dada genèrica);
14 kWh de electricitat;
a 2 Kg. de carbó.
  • En base a les tarifes que us proposin: Amb un càlcul aproximat del consum obtindreu l’oferta dels vostres proveïdors de gas i electricitat, els preus dels quals estan molt vinculats a la zona en la que us trobeu.
  • En base al manteniment: Els cremadors de combustibles gasosos tenen sempre un manteniment més simple que els de gasoil i sobretot que els de fuel-oil (utilizant-se aquests darrers en calderes i forns de majors potències calorífiques), ja que els gasos tenen una combustió més neta.
  • En base al mediambient: Empreses localitzades en nuclis urbans, laboratoris i d’altres empreses de caràcter no contaminant, es veuen en moltes ocasions obligades a l’ús d’electricitat per a evitar emisions de CO2 a l’ambient.
Llegir més!

Fluid tèrmic versus vapor

En anteriors articles informàvem sobre els diferents fluids transmissors de calor que poden usar-se en una instal·lació industrial. En aquest blog volem fer una comparativa entre l'ús de l'oli tèrmic i del vapor, potser els dos fluids transmissors de calor més estesos mundialment.

Els requisits per a les instal·lacions de vapor són més restrictius que els de fluid tèrmic:
  • Precisen d'una sala de calderes exterior a les naus de fabricació amb gruixuts murs de protecció i ampli espai al voltant en el qual no ha d'exercir-se cap activitat.
  • Exigeixen una descalcificació de l'aigua, amb un cost de manteniment de sal, i existeix el risc d'introduir aigua salada en la caldera quan el descalcificador no actua correctament, amb la consegüent corrosió de les parets de la llar i escurçament del poder de transmissió de calor i de la mateixa vida de la caldera.
  • Exigeixen un tractament del pH de l'aigua en el seu interior per prevenir possibles corrosions i oxidacions de les parts en contacte amb l'aigua.
  • Es precisa efectuar un control de sals i altres sòlids indissolubles que queden en el fons de la caldera, ja que el vapor en ser menys pesat, no els arrossega amb ell i van concentrant-se en el fons de la càmera d'aigua, podent arribar a situacions veritablement crítiques quan aquests sòlids totals sobre el ClNa superin els 3000 ppm, cosa molt fàcil si no s'estableix i es compleix un adequat programa de purgues.
  • Normalment, no funcionen mai satisfactòriament tots els purgadors existents en una xarxa de tornada de condensats, la qual cosa obliga a un manteniment molt intensiu dels mateixos, amb el consegüent cost de mà d'obra i materials.
  • Possibilitat que existeixin "arrossegaments" d'aigua quan la caldera conté una excessiva part de sòlids indissolubles per excés d'alcalinitat, o bé perquè encara estant en bones condicions en aquests aspectes, en moments concrets del procés de fabricació hi ha demandes punta que no pot cobrir la caldera. En aquests casos el títol del vapor és excessivament humit i la transmissió de calor és tan deficient que en certes indústries aquest fenomen obliga a interrompre el procés de fabricació, i si més no, ho altera per les irregularitats de la temperatura del vapor, i per tant, per la menor quantitat de calor latent contingut en el mateix. També pot originar greus problemes la formació d'òxids a l'interior de la caldera, que després es transmeten a les màquines amb els consegüents problemes per al producte processat amb aquest vapor.
  • Una caldera de vapor de tipus pirotubular està sotmesa a un risc d'explosió, encara que sigui remot. No fa falta comentar les conseqüències d'un accident d'aquest tipus.

Eficiència del fluid tèrmic respecte al vapor

El fluid tèrmic no exigeix cap tractament una vegada s'ha omplert la xarxa, i la seva vida útil pot oscil·lar entre 8 i 10 anys aproximadament, segons siguin els paràmetres de treball de la instal·lació, tals com: hores de treball per any; temperatura de treball; manteniment del sistema, etc.

Al no existir evaporació en el circuit, no s'instal·la cap sistema de purgues.

El fluid tèrmic que surt d'un aparell després de calefaccionar-lo, entrarà en el generador amb 1 o 2 ºC, menys de temperatura, amb la qual cosa la pèrdua de calor a la xarxa és mínima.

Ha de tenir-se en compte, que el vapor que surt d'un purgador a una temperatura mitjana de 120 ºC, en arribar al dipòsit de condensats normalment no sobrepassa els 90 C, i en moltes ocasions, no arriba ni tan sols a aquesta temperatura. D'altra banda, ha de tenir-se en compte que en els purgadors sempre existeix un cabal de vapor que es perd per evaporació i aquestes calories no es recuperen mai.

Legalitats

Els generadors d'oli tèrmic al no treballar amb ALTA PRESSIÓ estan exempts de murs, de guardar distàncies a veïns i altres normes restrictives que regeixen per al vapor i poden emplaçar-se en qualsevol lloc, inclús al costat de les màquines de producció.

Corrosió

No existeix desgast en el generador ni a les xarxes de les canonades, ja que es treballa amb un líquid lubrificant, NO CORROSIU com l'aigua.

Manteniment

No existeixen arrossegaments d'aigua, sals, òxids, ni altres sòlids indissolubles que puguin afectar la bondat de la transmissió de calor per mitjà de l'oli tèrmic, tractant-se per tant d'instal·lacions pràcticament exemptes de manteniment.

Estalvi de combustible

L'escalfament mitjançant fluid tèrmic permet arribar a nivells de regulació de temperatura en les màquines de fins a ± 2 ºC, cosa que amb el vapor és impensable, ja que les diferències són de l'ordre ± 10 ºC, en una instal·lació normal.

Això és un factor també molt important en l'estalvi de combustible ja que permet planificar una mitjana de temperatura molt regular, sense por de que la qualitat del producte es vegi afectada pels alts i baixos que sofriria si fos tractada amb vapor.

La suma dels factors enumerats ens dóna com resultat un estalvi de combustible que podem xifrar en un mínim d'un 12 a un 18% segons dades concretes preses en instal·lacions que funcionen des de fa temps a plena satisfacció dels nostres clients.

Tecnologia

Un altre avantatge del fluid tèrmic és que podem anul·lar totalment els problemes de preferències de pas en les instal·lacions de vapor, de manera que les màquines que es troben més prop de les calderes reben tot el cabal de vapor necessari, però a les més allunyades moltes vegades els falta cabal.

Amb el fluid tèrmic i mitjançant el nostre sistema de vàlvules de retenció llastrada, assegurem a cada màquina tot el cabal d'oli que li correspon, amb la consegüent estabilitat de temperatura en cadascuna.

Seguretat

Impossibilitat d'explosió, ja que no hi ha alta pressió en el seu interior, ni emmagatzematge d'oli.

No existeixen cavitacions en la bomba de recirculació de l'oli tèrmic. En canvi sí poden existir amb el vapor quan l'aigua d'alimentació recuperada dels condensats passa de 90 ºC. Aquí, o es refreda amb aportació d'aigua de la xarxa o es tiren part dels condensats, la qual cosa és absurda donat el cost del combustible.

Amb les dades a dalt indicades pretenem oferir-los una visió global sobre el tema de les instal·lacions de calor mitjançant fluid tèrmic, encara que per tenir un coneixement més concret és necessari aprofundir més en aquest tema, per això quedem a la seva disposició per ampliar aquesta informació. Llegir més!

Aspectes importants de la ISO 9001

En el nostre anterior article sobre com repercuteix en el client el certificat de qualitat ISO 9001 vàrem comentar una sèrie d’aspectes que ampliarem a continuació.

Hem observat un important interés per aquest tema i per aquest motiu profunditzarem en els següents aspectes que considerem de gran rellevància en la norma ISO 9001:
  1. Planificació de la producció del producte: PIROBLOC planifica i desenvolupa els processos necessaris per a la realització del producte. Aquests processos determinen:
    1. objectius de la qualitat i els requisits per al producte,
    2. activitats requerides de verificació, validació, seguiment, medició, inspecció i probes,
    3. registre de totes les activitats per a evidenciar el cumpliment de tots els requisits.
Llegir més!

Com repercuteix en el client el certificat de qualitat ISO 9001?

segell certificat qualitat ISO 9001:2008
Pirobloc disposa del certificat de qualitat ISO 9001:2008 i això repercuteix als nostres clientes amb una satisfacció gràcies al sistema de gestió de la qualitat implantat.

Però, què és la ISO 9001:2008?
És una norma el.laborada pel Comité Tècnic ISO/TC176 de l’Organització Internacional per a l’Estandarització (ISO), que especifica els requisits per un bon sistema de gestió de la qualitat, el qual ha d’enfocar-se a l’obtenció d’una millora en la satisfacció del client.

Llegir més!